Castellà :: Valencià
Dijous, 9 de Septembre de 2010

La Comunitat Valenciana està pagant hui les conseqüències de la progressiva regressió política del PSPV, materialitzada en la presentació d'una moció de censura que reflectix molt bé l'estat anímic del principal partit de l'oposició en el nostre territori; un partit que ha passat d'estar tocat de mort a trobar-se totalment afonat.

La moció de censura, com resultat de la impossibilitat dels socialistes de guanyar-se per dret la confiança dels valencians, posa damunt de la taula que el PSPV intenta, amb estes maniobres, tapar la vergonya de no tindre un programa polític a estes altures.

El socialisme valencià ha triat la pitjor jugada possible per a iniciar la precampanya electoral de 2007. Ha volgut forçar unes noves regles del joc totalment allunyades del respecte institucional i ha regalat titulars lamentables a colp de propostes absurdes i teatrets de col·legi.

Esta trista estratègia intenta revertir la gestió impecable del Consell en una situació de crisi que no percep cap ciutadà. Com no tenen el que cal tindre, els socialistes no entenen que les presses no són bones i que, amb estes eixides de to, s'estan convertint en una broma pesada.

Esta és l'alçada política d'un Pla que ha entrat en una espiral de crispació, alarmes i bisells i que ha acabat per condemnar tots els seus moviments al fracàs més rotund. ¿Per a què tantes males energies malgastades? L'aposta del ‘No' a la Comunitat li passarà factura i de les cares. La societat valenciana li dóna l'esquena i alguns membres del seu partit es neguen a abonar al cavall perdedor. El secretari general del PSPV s'està quedant només en el seu camí cap a la derrota.

Així, enmig de tot este embull, Ferraz instiga estes maniobres, auspicia l'excessos de Pla i s'unix a la política de la infàmia que practica el PSPV en la Comunitat. Eixa és la raó de ser d'esta moció: donar la pitjor imatge del nostre territori per a frenar el seu creixement. El secretari general dels socialistes valencians creu sentir-se segur davall el paraigua del PSOE però oblida que als seus companys de files a Madrid els importa tan poc el seu suïcidi polític que inclús ja estan remenant el nom del seu possible recanvi.

Ningú dubte, ni tan sols el propi PSPV, que la moció és el gran fiasco d'un oposició que està sentenciada inclús abans de sotmetre's al vot ciutadà; d'una formació que si hui abusa dels mecanismes de control parlamentari, no vull ni pensar quin ús faria dels mateixos al capdavant de la Generalitat.

El més graciós de l'assumpte és que els danys col·laterals d'esta iniciativa estan encara per arribar en el si del PSPV. Molt prompte, Pla caurà en la seua pròpia trampa perquè l'únic resultat de la moció serà la seua censura com a candidat en 2007. Ell s'ho ha buscat.


Alfonso Rus Terol
President provincial del Partit Popular